La Generalitat posarà en marxa aquest 2016 el projecte públic d'identificació genètica de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme

Emili Bella - Barcelona: “Tenim pressa” és un lema que també serveix en el cas de la recuperació de la memòria. Els familiars més directes de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, a partir dels quals es poden fer extraccions d'ADN i posteriors identificacions, tenen una edat molt avançada i sovint moren sense haver pogut trobar les restes dels seus parents.

Els nazis ocults no van ser tan buscats com sembla

CARLES RIBERA - BARCELONAJan Buyse (1913-2002) va ser un tranquil veí de Siurana, a la comarca del Priorat, que va dedicar bona part de la seva vida a Catalunya als negocis, al muntanyisme i a tenir una vida retirada en companyia de la seva esposa en aquell recòndit i escarpat paratge. Les males llengües consideraven aquest ciutadà d'origen belga un antic nazi que intentava passar desapercebut.

El periodista Víctor Amela rep el XXXVI premi Ramon Llull de novel·la per ‘La filla del capità Groc ’

Posem que tot comença amb un gran fòssil de cargol. Potser és el mateix que li va regalar el tío Braulio, un pagès que era “el Forcall fet home”. O potser Víctor Amela el va agafar del riu Calders, a la comarca dels Ports de Morella, on es va banyar cada estiu entre 1965 i 1970. El metge va dir que respirar aires secs li aniria bé, i son pare se’l va endur al poble.

La segona guerra civil de Franco

Joan Maria Thomàs, investigador d’ ICREA- Acadèmia i professor d’ Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili, és un expert historiador del franquisme. En concret, del falangisme català i de l’actuació del règim durant la Segona Guerra Mundial. La seva última investigació tracta sobre Franquistas contra franquistas).

Seguint els passos de Ramon Casas

La celebració dels 150 anys del naixement de Ramon Casas servirà no només per revitalitzar la seva obra sinó per redescobrir els espais vitals per on es va moure i va pintar qui ha estat considerat un dels referents del modernisme català. Barcelona, Sitges, Sant Benet de Bages i el castell de Tamarit (Tarragona) són els quatre punts emblemàtics de l’univers de l’artista a Catalunya.

Una joia medieval inèdita

M. JOSEP JORDAN - BARCELONA: Com és possible que un país amb un patrimoni gastronòmic i culinari capdavanter com el nostre no tingui publicats (i traduïts a l'anglès) tots els seus textos històrics relacionats? “El món de la filologia s'ha dedicat més als textos literaris que als tècnics, i els receptaris es van rescatant gràcies a figures puntuals que s'hi interessen”,

El cap de Willy Brandt

GEMMA DOMÈNECH: El cas de Jordi Tell és un dels més desconeguts i alhora trepidants del tortuós periple de la diàspora catalana. Arquitecte racionalista, independentista de pedra picada, maçó de conveniència, doner incorregible, fidel als ideals, aventurer per força, poliglota autodidacta, compulsiu fins a l'agressivitat, temerari i valent, diplomàtic a l'ombra, conseller àulic de polítics destacats, amic lleial i enemic irreconciliable,

Més aire per al MNAC

Més aire per al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Si més no, aquesta és la impressió sobre el moment actual del museu que els seus responsables van transmetre ahir en la presentació dela programació per a l'any 2016, que disposa d'una miqueta més de pressupost per a activitats que l'any passat (1.100.000 euros, 400.000 euros més).

Pàgines