El cap de Willy Brandt

GEMMA DOMÈNECH: El cas de Jordi Tell és un dels més desconeguts i alhora trepidants del tortuós periple de la diàspora catalana. Arquitecte racionalista, independentista de pedra picada, maçó de conveniència, doner incorregible, fidel als ideals, aventurer per força, poliglota autodidacta, compulsiu fins a l'agressivitat, temerari i valent, diplomàtic a l'ombra, conseller àulic de polítics destacats, amic lleial i enemic irreconciliable,

Més aire per al MNAC

Més aire per al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Si més no, aquesta és la impressió sobre el moment actual del museu que els seus responsables van transmetre ahir en la presentació dela programació per a l'any 2016, que disposa d'una miqueta més de pressupost per a activitats que l'any passat (1.100.000 euros, 400.000 euros més).

Rabiosament actual: L'Any Llull programa prop de 300 activitats a Catalunya i a l'estranger

VALÈRIA GAILLARD - BARCELONA: Amb un decalatge temporal “irrisori”, segons el conseller de Cultura, Santi Vila, es va presentar finalment ahir l'Any Llull, que servirà per commemorar el setè centenari de la mort de Ramon Llull (1232-1316), un dels autors catalans més prolífics de tots els temps i segurament el més conegut a escala internacional.

Rodoreda: la joventut del mite

El mes de gener de 1933 Ana María Martínez Sagi va publicar a la revista Crónica de Madrid (que era l’ Interviú de l’època, amb reportatges d’actualitat i fotografies artístiques de dones que ensenyaven literalment el cul) un reportatge sobre les escriptores catalanes. Qui eren aquestes dones escriptores?

Una comparació de les inversions ferroviàries que fa evident la desigualtat entre Madrid i Barcelona

Després del caos que es va viure dimarts al servei de rodalia de Renfe, s’ha tornat a parlar molt sobre la inversió que s’ha fet a Barcelona per millorar la xarxa ferroviària. Si es compara amb la que ha rebut Madrid, es fa molt evident la desigualtat entre totes dues ciutats. Repassem-ne les dades tot seguit.

Mariàngels Fondevila explora en un llibre l'empremta de l'‘art déco' a Catalunya, un estil popular que, en canvi, ha estat molt poc estudiat i poc valorat aquí

MONTSE FRISACH - BARCELONA: Qui no s'ha quedat embadalit davant l'espectacle de llum i aigua de la Font Màgica de Montjuïc, dissenyada per Carles Buïgas? O qui no ha quedat fascinat pels decorats sofisticats i els vestits de les pel·lícules de Fred Astaire i Ginger Rogers dels anys 30 i els vestíbuls grandiloqüents dels gratacels clàssics de Nova York?

Pàgines