Juste de Nin tracta en un còmic la trajectòria del seu avantpassat Andreu Nin, creador del POUM, amb aportacions inèdites procedents de l'àmbit familiar

Esborrant el general Mola

Un temporal de neu cau sobre Alcocero de Mola, a Burgos. Les cases, trèmules, s'arreceren fent pinya al voltant de l'ajuntament per mirar de passar el tràngol amb resignació. Un parell de pobles més avall, Atapuerca està orgullosa que associïn el seu nom amb el de les pintures rupestres. En el repartiment de papers, a Alcocero li ha tocat ser conegut perquè el 3 de juny del 1937 hi havia boira.

Més ombres que llums: Anarquisme Dos llibres analitzen el seu paper a Catalunya durant la Guerra Civil

Durant bona part de la Segona República va estar actiu l’Ateneo Racionalista de La Torrassa. En aquell barri de la immigració més pobra, estigmatitzat i focus de violència revolucionària, hi vivia José Peirats (1908-1989) amb els seus pares. Aquest jove militant anarquista, que malgrat les seqüeles que li havia deixat la malaltia treballava fent maons en unes condicions duríssimes, va ser un dels promotors de l’ateneu. S’hi feien classes, conferències, teatre, i hi havia una biblioteca.

Capçanes, la nova capital rupestre

Podria ser una matança o un sacrifici humà massiu. Apareixen 27 dibuixos, entre els quals hi ha 22 figures humanes en posicions molt variades, però sempre amb una clara actitud d’abatiment i derrota. Aquest espectacular mural és un dels descobriments més importants de pintura prehistòrica naturalista a Catalunya i un document únic per a la investigació, des d’una perspectiva antropològica, social i etnogràfica.

El cardenal oblidat

La tomba d’un català il·lustre, que hauria pogut ser papa l’any 1484, ha romàs desapareguda durant cinc segles. Al cardenal Joan Margarit i Pau, gran humanista, ideòleg i conseller del rei Ferran el Catòlic (o Ferran II d’Aragó), el van enterrar provisionalment a la basílica romana de Santa Maria del Popolo, en espera de ser traslladat més tard a la catedral de la seva Girona natal. Però el transport de les restes no es va fer mai.

El nazi que es va amagar al Priorat

Toni Orensanz és abans que res periodista i per això el dia que va acompanyar la seva amiga Àngela a entrevistar una dona d’origen belga, de 90 anys, que havia estat alpinista i que amb el seu marit havien redactat un inventari dels pics de més de tres mil metres del Pirineu, va descobrir que allà hi havia una història que mereixia ser investigada.

Dos lliure canvis: interior i exterior

Francesc Roca - Professor de Política Econòmica de la UB: La idea de l'economista H.J. Chang que tots els països que han crescut és perquè s'han industrialitzat i que no hi ha cap indústria que avanci sense protecció aranzelària, és una vella idea. Els primers que van ésser proteccionistes van ser els anglesos, al segle XVI. Després, també en van ésser els Estats Units, des del seu naixement a finals del XVIII, i Alemanya, quan es forma, al XIX.

Ramon Llull en cinc conceptes

Malgrat el desconeixement popular de la seva vida i obra, Ramon Llull (Palma, 1232-1316) és el primer gran escriptor de la llengua catalana. Un autèntic savi en l’obra del qual hi tenen cabuda la filosofia, la religió, la ciència i la mística. L’any que se celebra el setè centenari de la seva mort ens acostem a l’essència de la seva vida i pensament.

Petita història de la gran foto de la Transició a Barcelona

L’1 de febrer del 1976 era diumenge. Un dia gris i fred del primer hivern sense Franco. A mitja tarda, Manel Armengol, un veí de Badalona de 26 anys, remena la premsa internacional en un quiosc de les Rambles. Necessita trobar l’adreça de mitjans estrangers. Es compra tots els diaris i revistes que pot, i comença a escriure’ls. A dins el sobre hi posa les fotos que ha fet aquest matí -ell, que no és fotògraf- i una targeta amb el seu nom: Manel Armengol i Cervera.

Víctor Amela guanya el Ramon Llull amb una novel·la romàntica al voltant d'un guerriller carlista de Morella

Valèria Gaillard - barcelona: L'olor dels esbarzers mullats, la flaire de la palla, l'aroma de la collada morellana, el sabor del pa amb vi i sucre... Són tot de sensacions d'infància que Víctor Amela ha inoculat a la seva novel·la La filla del capità Groc, guanyadora del XXXVI Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull i la primera que escriu en català.

entrevista a l’historiador Jürgen Osterhammel: La globalització va començar a finals del XIX:

El cinema ha retratat amb fruïció la intensitat històrica del segle XX, que ha aconseguit així un lloc predominant tant en la cultura popular com en el coneixement general, mentre que el segle XIX resta en certa ma­nera remot i fosc. D’aquesta boirina mira de treure’l l’insigne historiador alemany Jürgen Osterhammel amb la seva monumental obra La transformación del mundo. Una historia global del siglo XIX (Crítica).

Pàgines