Una comparació de les inversions ferroviàries que fa evident la desigualtat entre Madrid i Barcelona

Després del caos que es va viure dimarts al servei de rodalia de Renfe, s’ha tornat a parlar molt sobre la inversió que s’ha fet a Barcelona per millorar la xarxa ferroviària. Si es compara amb la que ha rebut Madrid, es fa molt evident la desigualtat entre totes dues ciutats. Repassem-ne les dades tot seguit.

Mariàngels Fondevila explora en un llibre l'empremta de l'‘art déco' a Catalunya, un estil popular que, en canvi, ha estat molt poc estudiat i poc valorat aquí

MONTSE FRISACH - BARCELONA: Qui no s'ha quedat embadalit davant l'espectacle de llum i aigua de la Font Màgica de Montjuïc, dissenyada per Carles Buïgas? O qui no ha quedat fascinat pels decorats sofisticats i els vestits de les pel·lícules de Fred Astaire i Ginger Rogers dels anys 30 i els vestíbuls grandiloqüents dels gratacels clàssics de Nova York?

Memòria soterrada: La Generalitat pretén impulsar un protocol d'actuació per a la recerca de desapareguts durant la Guerra Civil

Es calcula que la Guerra Civil espanyola va posar fi a la vida de més de mig milió de persones arreu de l'Estat.El desastre humà de la guerra, però, no acabaria aquí. La repressió de la dictadura franquista va confinarmés de 400.000 persones en camps de concentració i va comportar la desaparició de milers de persones.

Juste de Nin tracta en un còmic la trajectòria del seu avantpassat Andreu Nin, creador del POUM, amb aportacions inèdites procedents de l'àmbit familiar

Esborrant el general Mola

Un temporal de neu cau sobre Alcocero de Mola, a Burgos. Les cases, trèmules, s'arreceren fent pinya al voltant de l'ajuntament per mirar de passar el tràngol amb resignació. Un parell de pobles més avall, Atapuerca està orgullosa que associïn el seu nom amb el de les pintures rupestres. En el repartiment de papers, a Alcocero li ha tocat ser conegut perquè el 3 de juny del 1937 hi havia boira.

Més ombres que llums: Anarquisme Dos llibres analitzen el seu paper a Catalunya durant la Guerra Civil

Durant bona part de la Segona República va estar actiu l’Ateneo Racionalista de La Torrassa. En aquell barri de la immigració més pobra, estigmatitzat i focus de violència revolucionària, hi vivia José Peirats (1908-1989) amb els seus pares. Aquest jove militant anarquista, que malgrat les seqüeles que li havia deixat la malaltia treballava fent maons en unes condicions duríssimes, va ser un dels promotors de l’ateneu. S’hi feien classes, conferències, teatre, i hi havia una biblioteca.

Capçanes, la nova capital rupestre

Podria ser una matança o un sacrifici humà massiu. Apareixen 27 dibuixos, entre els quals hi ha 22 figures humanes en posicions molt variades, però sempre amb una clara actitud d’abatiment i derrota. Aquest espectacular mural és un dels descobriments més importants de pintura prehistòrica naturalista a Catalunya i un document únic per a la investigació, des d’una perspectiva antropològica, social i etnogràfica.

El cardenal oblidat

La tomba d’un català il·lustre, que hauria pogut ser papa l’any 1484, ha romàs desapareguda durant cinc segles. Al cardenal Joan Margarit i Pau, gran humanista, ideòleg i conseller del rei Ferran el Catòlic (o Ferran II d’Aragó), el van enterrar provisionalment a la basílica romana de Santa Maria del Popolo, en espera de ser traslladat més tard a la catedral de la seva Girona natal. Però el transport de les restes no es va fer mai.

El nazi que es va amagar al Priorat

Toni Orensanz és abans que res periodista i per això el dia que va acompanyar la seva amiga Àngela a entrevistar una dona d’origen belga, de 90 anys, que havia estat alpinista i que amb el seu marit havien redactat un inventari dels pics de més de tres mil metres del Pirineu, va descobrir que allà hi havia una història que mereixia ser investigada.

Pàgines