Dos lliure canvis: interior i exterior

Francesc Roca - Professor de Política Econòmica de la UB: La idea de l'economista H.J. Chang que tots els països que han crescut és perquè s'han industrialitzat i que no hi ha cap indústria que avanci sense protecció aranzelària, és una vella idea. Els primers que van ésser proteccionistes van ser els anglesos, al segle XVI. Després, també en van ésser els Estats Units, des del seu naixement a finals del XVIII, i Alemanya, quan es forma, al XIX.

Ramon Llull en cinc conceptes

Malgrat el desconeixement popular de la seva vida i obra, Ramon Llull (Palma, 1232-1316) és el primer gran escriptor de la llengua catalana. Un autèntic savi en l’obra del qual hi tenen cabuda la filosofia, la religió, la ciència i la mística. L’any que se celebra el setè centenari de la seva mort ens acostem a l’essència de la seva vida i pensament.

Petita història de la gran foto de la Transició a Barcelona

L’1 de febrer del 1976 era diumenge. Un dia gris i fred del primer hivern sense Franco. A mitja tarda, Manel Armengol, un veí de Badalona de 26 anys, remena la premsa internacional en un quiosc de les Rambles. Necessita trobar l’adreça de mitjans estrangers. Es compra tots els diaris i revistes que pot, i comença a escriure’ls. A dins el sobre hi posa les fotos que ha fet aquest matí -ell, que no és fotògraf- i una targeta amb el seu nom: Manel Armengol i Cervera.

Víctor Amela guanya el Ramon Llull amb una novel·la romàntica al voltant d'un guerriller carlista de Morella

Valèria Gaillard - barcelona: L'olor dels esbarzers mullats, la flaire de la palla, l'aroma de la collada morellana, el sabor del pa amb vi i sucre... Són tot de sensacions d'infància que Víctor Amela ha inoculat a la seva novel·la La filla del capità Groc, guanyadora del XXXVI Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull i la primera que escriu en català.

entrevista a l’historiador Jürgen Osterhammel: La globalització va començar a finals del XIX:

El cinema ha retratat amb fruïció la intensitat històrica del segle XX, que ha aconseguit així un lloc predominant tant en la cultura popular com en el coneixement general, mentre que el segle XIX resta en certa ma­nera remot i fosc. D’aquesta boirina mira de treure’l l’insigne historiador alemany Jürgen Osterhammel amb la seva monumental obra La transformación del mundo. Una historia global del siglo XIX (Crítica).

El nou Museu Marítim serà una realitat a finals d’aquest any

El consorci del Museu Marítim de Barcelona, en què hi ha representats la Diputació, l’Ajuntament i el port, va aprovar dijous passat el projecte de la nova exposició permanent de l’equipament ubicat a les instal·lacions de les antigues Drassanes Reials. Aquest projecte, que cobrirà el buit que va deixar el tancament de la major part del museu, ja fa més de cinc anys, serà una realitat, si es compleixen els terminis establerts, a finals d’aquest any o a començaments del 2017.

Catalunya, bressol de la caça de bruixes a Europa

Catalunya va ser especialment precoç perseguint bruixes a principis del segle XV. Les autoritats locals, sobretot als Pirineus, van treballar amb ganes per enviar a la foguera els membres d’una suposada secta diabòlica que feien servir ungüents fabricats amb greix de voltors, sang de ratpenats i infants lactants; volaven dalt de cavalls i someres; adoraven el Diable o boc de Biterna, i entraven de nit a les cases per ofegar els infants.

Víctor Català reneix: Avui fa cinquanta anys de la desaparició de la narradora empordanesa Caterina Albert, autora, entre d'altres, de ‘Solitud' i ‘Un film (3000 metres)'

David Castillo - BARCELONA: Fa exactament cinquanta anys moria Caterina Albert i Paradís a l'Escala, la mateixa localitat que l'havia vist néixer gairebé un segle abans, el 1869. Convertida en un mite per les grans figures de la literatura vuitcentista, catalana i espanyola amb unanimitat, va patir la crítica despietada de la generació noucentista i la seva miopia ideològica i estètica.

Barcelona, plana per plana: Raúl Montilla construeix 12 itineraris literaris a partir d’unes cent obres

George Orwell i un grup de milicians apostats i armats al terrat del teatre Poliorama, mossèn Cinto Verdaguer practicant exorcismes amb deler al carrer Mirallers, el senyor Milà visitant l’arquitecte Gaudí per fer-li una proposta que no podria rebutjar (“Vull que construeixi un edifici de pisos per llogar que sigui especial, nou de trinca, l’enveja dels altres, al passeig de Gràcia, i no es preocupi pels diners, que tenim guardiola ”), un lladregot del carrer Llobregós que aspira a seduir la

Turistes medievals : El Museu Episcopal de Vic explora en una exposició de caràcter europeu i integrada per un centenar de peces qui, com i per què es viatjava a l'edat mitjana

Maria Palau - Vic: El turisme de masses és un fenomen molt recent. Però, tampoc no ens enganyem, de ganes de voltar pel món l'home n'ha tingut sempre, encuriosit per conèixer què hi ha més enllà del seu entorn quotidià. A l'edat mitjana, període de la història que acostumem a enfosquir més del compte, també era així.

Anoia, Terra de Castells”, una nova guia per descobrir els castells i torres de la comarca

El Consell Comarcal de l’Anoia ha engegat una nova acció en el marc del projecte d’Anoia Turisme per donar a conèixer el patrimoni arquitectònic de castells i torres del qual disposa la comarca. Sota la denominació “Anoia, Terra de Castells” es vol promocionar un dels majors atractius de la comarca. Amb aquesta finalitat s’ha editat un desplegable que es pot trobar a tots els punts d’informació turística de la comarca i a les oficines del Consell Comarcal.

El nazi de Torredembarra

El nou número de la revista Sàpiens d'aquest febrer publica en portada un reportatge signat pels filòlegs i professors de l'URV Josep Bargalló i Montse Palau en el qual es revela el lloc on està enterrat el romanès Horia Sima, el successor del líder feixista Cornelius Zelea Codreanu, dirigent de la sanguinària organització Guàrdia de Ferro.

La masia que va reunir Miró i Hemingway

El 29 de setembre del 1925, Ernest Hemingway, John Dos Passos i Evan Shipman, companys de gresca de l’anomenada Generació Perduda, es van abocar, com tantes altres vegades, a la nit de París. Però aquesta vegada no es tractava de visitar bars i prostíbuls darrer l’alcohol i la diversió, sinó d’aconseguir diners, assaltant amics i clients, per comprar La masia, de Joan Miró, el pintor espanyol que havien conegut un parell d’anys abans al seu estudi del carrer Blomet.

Pàgines