Víctor Català reneix: Avui fa cinquanta anys de la desaparició de la narradora empordanesa Caterina Albert, autora, entre d'altres, de ‘Solitud' i ‘Un film (3000 metres)'

David Castillo - BARCELONA: Fa exactament cinquanta anys moria Caterina Albert i Paradís a l'Escala, la mateixa localitat que l'havia vist néixer gairebé un segle abans, el 1869. Convertida en un mite per les grans figures de la literatura vuitcentista, catalana i espanyola amb unanimitat, va patir la crítica despietada de la generació noucentista i la seva miopia ideològica i estètica.

Barcelona, plana per plana: Raúl Montilla construeix 12 itineraris literaris a partir d’unes cent obres

George Orwell i un grup de milicians apostats i armats al terrat del teatre Poliorama, mossèn Cinto Verdaguer practicant exorcismes amb deler al carrer Mirallers, el senyor Milà visitant l’arquitecte Gaudí per fer-li una proposta que no podria rebutjar (“Vull que construeixi un edifici de pisos per llogar que sigui especial, nou de trinca, l’enveja dels altres, al passeig de Gràcia, i no es preocupi pels diners, que tenim guardiola ”), un lladregot del carrer Llobregós que aspira a seduir la

Turistes medievals : El Museu Episcopal de Vic explora en una exposició de caràcter europeu i integrada per un centenar de peces qui, com i per què es viatjava a l'edat mitjana

Maria Palau - Vic: El turisme de masses és un fenomen molt recent. Però, tampoc no ens enganyem, de ganes de voltar pel món l'home n'ha tingut sempre, encuriosit per conèixer què hi ha més enllà del seu entorn quotidià. A l'edat mitjana, període de la història que acostumem a enfosquir més del compte, també era així.

Anoia, Terra de Castells”, una nova guia per descobrir els castells i torres de la comarca

El Consell Comarcal de l’Anoia ha engegat una nova acció en el marc del projecte d’Anoia Turisme per donar a conèixer el patrimoni arquitectònic de castells i torres del qual disposa la comarca. Sota la denominació “Anoia, Terra de Castells” es vol promocionar un dels majors atractius de la comarca. Amb aquesta finalitat s’ha editat un desplegable que es pot trobar a tots els punts d’informació turística de la comarca i a les oficines del Consell Comarcal.

El nazi de Torredembarra

El nou número de la revista Sàpiens d'aquest febrer publica en portada un reportatge signat pels filòlegs i professors de l'URV Josep Bargalló i Montse Palau en el qual es revela el lloc on està enterrat el romanès Horia Sima, el successor del líder feixista Cornelius Zelea Codreanu, dirigent de la sanguinària organització Guàrdia de Ferro.

La masia que va reunir Miró i Hemingway

El 29 de setembre del 1925, Ernest Hemingway, John Dos Passos i Evan Shipman, companys de gresca de l’anomenada Generació Perduda, es van abocar, com tantes altres vegades, a la nit de París. Però aquesta vegada no es tractava de visitar bars i prostíbuls darrer l’alcohol i la diversió, sinó d’aconseguir diners, assaltant amics i clients, per comprar La masia, de Joan Miró, el pintor espanyol que havien conegut un parell d’anys abans al seu estudi del carrer Blomet.

Casa meva és un castell

El castell de Vicfred, a la Segarra, està a la venda. El seu propietari actual, Antoni Boix, l’ensenya a tots els interessats amb la intenció de treure-se’l de sobre. El va comprar, amb diverses finques circumdants, fa ja uns quants anys amb la idea de reformar-lo i dedicar-lo a un negoci vinculat amb l’hostaleria, però per motius diversos finalment va rebutjar la idea, i ara es conformaria a recuperar la inversió.

El creador de l'estelada

Mariner, comerciant, home de negocis, inventor, polític, escriptor, activista cultural, així era Vicenç A. Ballester i Camps, un home polifacètic, relata l'historiador Joan Muray. Ballester, a més, era un català de soca-rel i ha passat a la història perquè ha estat el dissenyador de l'estelada tal com la coneixem avui dia,

Donem suport a la proposta d'homenatjar els deportats manresans amb una placa i les llambordes Stolpersteine

Òmnium Cultural i l’Associació Memòria i Història de Manresa fem nostra la proposta de les alumnes de l’IES Pius Font i Quer, Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, en el seu treball de recerca dirigit pel professor Jordi Pons, d’honorar la memòria dels deportats manresans. En aquest sentit, el dia 1 de febrer vam presentar una instància a l'Ajuntament de Manresa on mostrem el suport de les dues entitats a la iniciativa de les es

L'Argus de febrer és Llorenç Capdevila

Argus és una publicació mensual que selecciona els millors continguts de i sobre cultura catalana i literatura en general, publicats recentment a Internet. Cada mes convidem una persona rellevant del sistema cultural català perquè faci la funció d'editor/a. Ell o ella ens proposa la seva tria personal, amb total llibertat. El nom de la publicació descriu, alhora, la persona que està atenta a tot allò que passa i el servei d'informació obert a tothom interessat en la cultura.

Concert del cantant eivissenc ISIDOR MARÍ

El proper dissabte 6 de febrer, a 2/4 de 7 de la tarda, el cantant eivissenc ISIDOR MARÍ farà un concert a la sala gòtica de l'Hospital de Sant Andreu. Isidor Marí ha estat component del Grup de Folk, i  de Falsterbo Marí, grups que ens van fer arribar excel•lents versions dels classics del folk americà. Isidor Marí ha cantat també cançons tradicionals de les illes, i  ha composat i cantat cançons pròpies. Isidor Marí ens oferirà una selecció de la seva trajectòria musical.

Carles Hac Mor, l'infrapoeta més sublim de les lletres catalanes

Carles Hac Mor (1940-2016) ha mort aquesta matinada a l'edat de 76 anys. Amb ell se'n va una de les veus més personals, polièdriques i interessants de les lletres catalanes dels darrers temps. Ell mateix s'autodefinia com a "infrapoeta" i escampava la seva ànima creativa en diversitat de manifestacions: guions, obres de teatre, antinovel·les o videocreacions. El 1977 debutava amb Tu'm és no'ms. Desig-enuig.

Pàgines