Christiana Figueres, l’encarregada de salvar el món del canvi climàtic

Christiana Figueres és una dona amb caràcter. Té una mirada penetrant, escrutadora, gairebé inquisitorial. Costa de mirar-li els ulls. Tots els seus gestos desprenen seguretat, convicció i franquesa. No li agrada desviar-se del tema. I aquesta és una de les qualitats que més valoren els qui coneixen l’actual secretària executiva de Conveni de Canvi Climàtic de l’ONU.

Cases amb noms i cognoms

Com si es tractés d’un d’aquells formats televisius que ens presenten les famílies -adinerades- que viuen en pisos luxosos amb ascensor privat o en cases amb piscina climatitzada i jardí, però fent un viatge en el temps per descobrir qui i com vivia fa dècades -o fins i tot segles- en finques com les precioses cases modernistes del passeig de Gràcia.

Reconciliació italocatalana

Marta Monedero - Barcelona: La Guerra Civil té capítols tan mal tancats com el dels bombardejos italians sobre Barcelona. Encara ara, gairebé vuitanta anys després d'una ofensiva aèria sagnant, Itàlia no admet haver-hi participat. Els aparells de l'Aviazione Legionaria volaven amb la bandera amagada i només exhibien el dibuix d'una gallina que llençava els ous (bombes!)

La Generalitat i el Col·legi d'Arquitectes presenten els primers fonaments del futur museu de l'arquitectura

Montse Frisach - Barcelona: La idea de fer realitat un museu que expliqui la importància de l'arquitectura i l'urbanisme a Catalunya no és nova i és una vella aspiració del sector. De moment el futur museu ja té uns fonaments, “una idea, no un projecte executiu”, puntualitza el conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell.

Troballa excepcional a Vimbodí i Poblet: una pedra gravada amb el mapa d'un campament de fa 13.000 anys, considerada única al món

La invasió de la Val d’Aran

Aqueth”. És la frase que repeteixen diverses dones de la Val d’Aran entrevistades per Mireia Boya per recordar que el dia que hi havia un casament a Les va ser quan els maquis van envair la vall. I aquesta frase dóna títol al documental dirigit per Mireia Boya i Natàlia Lloreta, que ha tancat la VIII Mòstra de Cinema Occitan a la Filmoteca de Barcelona.

40 anys d'una tragèdia

Anna Aguilar. Fígols: Devien ser les vuit o un quart de nou del matí. Aquell dilluns 3 de novembre del 1975, després de dos dies d'inactivitat a la mina Consolació de Fígols per la festivitat de Tots Sants, una forta explosió de grisú va provocar la mort de 30 miners del Berguedà i diversos ferits.

El ragtime de Mompou y Blancafort

La pianola no sólo presidía las casas burguesas y los salones de baile en la Barcelona de principios del siglo XX, con aquella calidad sonora que superaba en mucho a los cilindros de cera y a los primeros discos de la historia –80.000 se calcula que había en la ciudad–, sino que volvía locos a los más notables compositores de la época, que además la utilizaban para componer música bailable.

Pàgines