Manresa 15 d’octubre de 2017. 77è. aniversari de l'afusellament de Lluís Companys

Manresa 15 d’octubre de 2017. 77è. aniversari afusellament. Lluís Companys, la lluita rabassaire i La Llei de Contractes de Conreu-1934. 

(Vegeu reportatge gràfic)

Aquest any hem volgut centrar-nos, en el paper destacadíssim que tingué Companys, en la lluita sindical, bàsicament, la pagesa, i també, en honor a la lluita  continuada, des de llavors, al camp català, i en especial a les tractorades, recents, per la Independència de Catalunya; però des de després de la Guerra Incivil, ja us en parlarà en Pep Riera.

En temps molt llunyans, després de molts anys de lluita i morts, els pagesos remences, ( els que estaven lligats a la terra que conreaven), se’n pogueren alliberar pagant 60 sous barcelonins, segons la Sentència de Guadalupe del 24 d’abril del 1486, alliberant-se també dels mals usos..

Nogensmenys ha estat la lluita dels pagesos RABASSAIRES, per tal d’aconseguir que els seus contractes de rabassa morta es consideressin indefinits i que, pagant, poguessin adquirir la terra que conreaven. El primer contracte de rabassa morta, que es coneix, és del 1186 entre dos clergues de prop de Girona, s’havia de conrear la terra fins disposar-ne i plantar el terreny de vinya i pagar-li 1/7 part de fruits així com dues gallines i unes quantitats de pa i vi a l’any.

A Catalunya i al Bages en concret, hi hagué moltíssima vinya fins que arribà la plaga de la fil·loxera que durà del 1879 al 1890 aproximadament, en què pràcticament quedà tota la vinya aniquilada. I sort de la replantació i/o empelts amb ceps americans que se’n pogué salvar força.

En què consistia en contracte de rabassa morta?

Bàsicament, en el fet que un Sr. Propietari cedia, a un conreador, una terra per tal que la plantés de vinya i la podria conrear fins que visquessin els primers ceps, o en visquessin les 2/3 parts.. i un dels grans problemes era el termini del contracte, que després de molts estires i arronses (pels colgats i capficats, cosa que demostrava com eren de llestos molts pagesos), el Codi Civil Espanyol del 1889 (art. 1656) el fixà en 50 anys. I la Compilació de Dret Civil Català del 1960 (art. 30) així també ho recollí. Més endavant la recollí la llei catalana 22/2001 de 31-12 sobre servituds (DT, 2a i 3a), i últimament, la llei catalana 5/2006 sobre drets reals DT. 12a)…, ( tot i que el temps de la República passà a 30 anys, ja que la durada del cep americà era d’uns 30 anys i la del cep autòcton d’abans, era de 50 o més anys.

Però què va passar després de la fil·loxera? Moltes terres foren recuperades pels amos, (hi hagué conflictes i judicis per desnonaments), però la majoria passaren al règim de parceria amb una entesa que tothom volia i interessava, però els rabasaires NO tenien solucionats ni assegurats els seus dos objectius bàsics: contractes indefinits i adquisició de la terra, i per això continuaren lluitant.

Companys, nascut el 1882, al Terròs (Lleida) no tingué una vinculació estreta amb el moviment rabasser o de pagès,  fins després del 19-2-1920, (als 38 anys) en què va obtenir l’Acta de Diputat per Sabadell, pel Partit Republicà Català.

És a partir del 1921 que Companys es dedica en cos i ànima  a l’Organització de la Unió de Rabassaires. El 15-10-1922, (avui fa 95 anys!!) sortí el primer número de la revista: “La Terra”, que dirigí Companys, (amb el subtítol: Revista Popular Agrària), denominació que es torna a utilitzar per la Unió de Pagesos, a la seva revista des del 1980 i ja passen pel núm. 438.

Fou el 15-01-1923 que s’organitzà el 1r. Congrés de Treballadors del Camp i Companys fou el dirigent de referència del sindicat pagès, no solament com a advocat, sinó també com a Diputat, i això el féu molt popular. El 29-4-1923, Companys confirmà l’Acta de Diputat a les corresponents eleccions i el primer que féu, fou requerir  al Govern de Madrid la tramitació a Corts de la Modificació de l’arcaica reglamentació agrària. Però tot fou inútil.

El 24-3-1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, encapçalà una Delegació per demanar la redempció dels contractes de rabassa morta. Res... El 28-5-1924 fou detingut per sindicalista i estigué un mes a la presó. El 1925 es suprimí la Mancomunitat.

Del 28-1-1929, a mitjan maig estigué de nou a la presó.

El 28-1-1930, Primo de Rivera renuncià al poder i el març-abril es difon un manifest amb el nom “d’intel·ligència d’esquerres”, a on es demana la separació de poders, drets bàsics i la reforma agrària. Companys hi és activament. El 11-10-30 entrà de nou a la presó per protestar pel tracte que rebia en Macià. I al 12-30, hi torna a entrar, (a la presó) per “aixecament militar”

Per al 18-10-30, Companys redactà la ponència inaugural sota el Títol “Justicia y problemas agrarios”, a la convocatòria al local Foment Republicà de Sants. D’aquesta convocatòria en sortiria després ERC.

A les eleccions del 12-4-1931, el vot pagès anà majoritàriament a ERC, indubtablement, també, pel paper de Companys (llavors la pagesia representava el 21% de la població).

El 20-11-32 eleccions al Parlament de Catalunya (ERC obté 55 dels 83 Diputats). El 13-12-32, Companys n’és escollit President i el 20-6-33 en dimiteix per passar a ser Ministre de la Marina, càrrec que li durà 3 mesos  (fins 8-9-33)!

A les eleccions a Corts del novembre del 1933, guanyen les dretes i a Catalunya, la Lliga.  S’aguditzen les tensions socials i polítiques.

Companys és escollit President de la Generalitat el 31-12-1933. A Espanya governen les dretes i a Catalunya les esquerres. La Lliga retira els seus Diputats del Parlament de Catalunya el 18-1-1934.

Un dels problemes principals a resoldre des de feia temps era el dels rabassaires.

El Parlament de Catalunya a finals de setembre de 1933 començà a discutir la Llei de Contractes de Conreu. Pels de la dreta era excessiva i pels de l’esquerra era moderada. La llei s’aprovà l’11-4-1934. Els principals punts eren: 1) Es facilitava l’accés a la propietat de la terra per part dels conreadors (rabassers, parcers, etc., pagant-ne el preu i que portessin 15 anys conreant-la. La terra a adquirir havia de tenir un valor mínim de 2.500 ptes. I màxim de 40.000 ptes. 2) Drets de tempteig, retracte i rescat. 3) Rabassa morta per a 30 anys. 4) Actualitzacions del preu de l’arrendament. 5) Millores efectuades a la finca pels conreadors, etc. Crec que fou una llei avançada per al seu temps i que responia a les necessitats del moment.

L’Institut Agrícola de Sant Isidre i la Lliga la impugnen al Tribunal de Garanties Estatutàries (més o menys com l’actual TC), el qual l’anul.la per 13 vots contra 10. (Us sona la Sentència a l’Estatut del TC del 2010?). Però el Parlament de Catalunya el 12-6-1934 la torna a aprovar íntegrament. (O sigui al cap de 2 mesos de la primera aprovació. Tot va anar molt ràpid).

L’ambient era cada cop més crispat i el 4-10-34 entren 3 Ministres de la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), al Govern de Lerroux, i immediatament es declarà una vaga general a tot Espanya, (per por a la dreta i el feixisme creixent a Europa), però que només tingué un seguiment efectiu a Astúries i a Catalunya.

Companys, el 6-10-34, proclamà: L’Estat Català dins la República Federal Espanyola”. Companys de nou entra a la presó des del 7-10-1936 fins al 16-2-1936 pels Fets Octubre. El 2-1-1935, en la seva absència, fou suspesa l’Autonomia i la Llei de Contractes de Conreu, fou derogada.

El general Batet revocà els judicis de revisió de contractes de conreu rústics favorables als rabassaires en favor dels terratinents.

En dos anys es tramitaren uns 1.400 desnonaments de parcers i hi hagué més de 300 persones detingudes a causa de la repressió desmesurada de la dreta.

A partir de la victòria popular a les eleccions del 16-2-36, es restablí la legislació anterior i la Lliga accepta la Llei de Contractes de Conreu aprovada el 12-6-34. Durant la Guerra Civil, la terra no fou col·lectivitzada

Per llei de 8-9-1939 es deixaren sense  efecte les diposicions del Parlament de Catalunya i es restablí el dret anterior a l’Estatut d’Autonomia.

La Llei Agrària Espanyola era la Llei del 13-3-1935, modificada per al de 28-6-40 i posteriorment la de 15-7-1954 i el Reglament de la mateixa de data 17-4-1959, que duraren fins la llei de 31-12-80, i amb posterioritat hi hagueren les lleis dels anys 1995/2003/2005.  A Catalunya es féu la Llei de Contractes de Conreu del 2008, modificada recentment per la llei de 15-2-2017, que entrarà en vigor l’1-1-2018, però aquestes dues últimes lleis no afecten el règim de rabassa morta.

L'advocat, dirigent sindical i President de la Generalitat de Catalunya, MH Sr. Lluís Companys, féu el que pogué i més, amb tot el seu equip, per intentar trobar la millor solució per a un problema agrari que afectava a 1/5 part de la població del moment, amb totes les tensions i presons que això li comportà, però al final va aconseguir dur a terme la Llei de Contractes de Conreu i que la Lliga l’acceptés després del febrer del 1936. Companys hi posà el seu PETIT-GRAN granet de sorra i així es reconeix.

Moltes gràcies.

Lluís Matamala, advocat.