Manresa recordarà la petjada que va deixar a la ciutat mossèn Josep Junyent

L'ACTE D'HOMENATGE I RECORD DE JOSEP JUNYENT COMENÇARÀ A 1/4 DE 9 PER PODER ASSISTIR A LA CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT PER DEMANAR LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS. 
SERÀ, DONCS, A L'ESPAI ÒMNIUM A 1/4 DE 9 DEL VESPRE. 

Trenta anys al servei de l´Església a Manresa predicant un cristianisme compromès, progressista i obert, a més a més d´una intensa activitat cultural, intel·lectual i fins i tot política, va fer que Josep Junyent i Rafart deixés una profunda petjada a la ciutat. Coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort diverses entitats de la ciutat s´han unit per celebrar l´Any Junyent i recordar la figura del religiós, la seva obra i els seus actes.

El Centre d´Estudis del Bages, el Moviment Cristià Comunitari i la Fundació Independència i Progrés han organitzat diverses activitats «no per fer un exercici de nostàlgia, sinó recordar la figura de Junyent en aquest moment, el que va suposar i el que ens planteja avui», ha explicat aquest dimarts mossèn Joan Aurich en la presentació dels actes del 25è aniversari.

Per a Joan Badia, de la Fundació Independència i Progrés, es tracta de «recordar i fer memòria de la seva vida i de la seva obra». A més a més d´Aurich i Badia en la presentació també hi han participat l´escriptor manresà Lluís Calderer, l´historiador Francesc Comas i Josep Monsó, del Moviment Cristià Comunitari.

Junyent, nascut a Vic el 1930, va arribar a Manresa el 1962 com a vicari del Carme, i va esdevenir una figura carismàtica i pal de paller de la societat manresana per la seva tasca no només dins l´Església sinó en l´àmbit cultural, intel·lectual, social i en el món polític, que durant la clandestinitat va protegir i estimular. Va morir el 16 de gener del 1993 a Vic a causa d´un càncer.

El primer dels actes programats se celebrarà el pròxim 16 de gener a l´Espai Òmnium, al carrer Sobrerroca, a les 8 del vespre. Amb el títol «El meu record de Mn. Junyent», hi intervindran l´històric dirigent del PSUc, Ramon Majó, que parlarà de la vessant més social, política i cívica de Junyent; l´escriptor Lluís Calderer, que farà referència al seu aspecte literari i intel·lectual; i l´artista Josep Maria Massegú, que opinarà sobre l´espiritualitat del religiós. Moderarà la taula rodona Joan Aurich.

Ja el 27 de febrer, també a les 8 del vespre i al Casino, el poeta i físic David Jou pronunciarà una conferència sobre mossèn Junyent. «Ciència i poesia s´escau molt bé perquè Junyent era poeta, literat i també tenia la vessant de la cultura i la ciència», segons va explicar Badia.

Finalment el 19 de maig es farà al Casal de l´Església la jornada Joan Vilar Costa dedicada enguany a Josep Junyent i en la qual hi participaran el científic i sacerdot Ramon Nogués, i el professor d´Història de la Religió a la Universitat de Barcelona, Jordi Figuerola. Se celebrarà a partir de 2/4 de 10 del matí.

Un altre de les activitats previstes és l´edició d´un nou volum de les obres de Junyent. Al llarg dels últims anys ja s´han publicat 3 llibres. Bàsicament el seu treball poètic, científic i estudis i assaigs literaris. «Vem pensar que en aquests 25 anys valia la pena fer un quart volum», ha comentat Calderer. Ara serà el torn de les reflexions de mossèn Josep Junyent sobre església i nacionalisme català, i problemàtiques del món contemporani.

Segons Calderer, «ara que estàvem revisant les correccions, són temes que continuen sent d´actualitat i hi ha moltes reflexions que incideix amb temes de l´actualitat. Amb escrits dels anys 80 ja qüestionava la democràcia espanyola i ja era crític amb molts aspectes». Només quedaria per publicar assaigs sobre art i antologies d´escriptors catalans.

Per a Aurich, l´aportació més important que va fer Junyent a Manresa «va ser la seva relació i la seva participació a la vida de la ciutat. Com a capellà va fer una labor immensa», va recordar. Per a Calderer, mossèn Junyent «va aterrar en una Manresa totalment provincionitzada, franquistitzada i adormida», i la seva tasca va ajudar a desvetllar la ciutat.